divendres, 23 d’octubre del 2009

Dibuixant_02

Ayer hemos trabajado con los Contornos Ciegos. Había que imaginar
los ojos como hormigas, caminando lentamente por los contornos del
sujeto...estudiandolo cuidadosamente, mientras la mano iba siguiendo
los movimientos con el lápiz. Los artistas no podían mirar el papel
hasta el final. Fue un ejercicio de la observación, y en soltar la
presión de hacer un dibujo "bonito"...el proceso de observación fue lo
más importante. Espero que todos se divirtieron....¡por lo menos los
dibujos son divertidos y llenos de carácter!
Liz
22.10.09

dijous, 15 d’octubre del 2009

Dibuixant_01



"- Si et plau… dibuixa'm un xai"

Si el teu avió s'espatlla mentre creues el desert, més val que sàpigues dibuixar. I si no que l'hi preguntin a Antoine de Saint-Exupéry. Ell va superar la prova amb nota, però us repto que us poseu en la seva pell. Feu-ho ara! Agafeu un paper i alguna cosa per a dibuixar, qualsevol cosa serveix. Ara dibuixeu un xai. Difícil, eh? I el problema no està en la mà, ni en la tècnica, ni en la qualitat dels materials. El problema principalment recau que possiblement mai has mirat un xai amb la intenció de dibuixar-lo.

D'això tracta aquest primer taller d'Introducció al dibuix en el Ateneu dels Arts: la mirada com punt de partida, per a iniciar un camí com a productores d'imatges.

Si alguna en alguna cosa ens podem posar d'acord a l'intentar definir que és això del "art", o per a què ens serveix, és en la idea que és un lloc des d'on generar mirades al món. El com, quan i perquè ja són temes clarament més controvertits. Al llarg de les pròximes setmanes plantejarem breus seminaris (de dues sessions cadascun) en que diferents persones prendran el rol de professores de dibuix per a tractar aquest tema en el marc d'aquest taller d'iniciació al dibuix. Serà com un petit viatge en el qual, com en el del Petit Príncep, les participants en el taller visitaran diferents planetes habitats per éssers força especials. I, qui sap, potser al final descobrim que no feia falta dibuixar-lo, el xai, sinó tan sols imaginar-lo.

Al taller hi participen 6 persones: Maribel, Maria, Jose, Juardo, Gisela i Olga. Els hem regalat unes carpetes, uns llapis, gomes d'esborrar, maquinetes i uns bonics blocs fets per nosaltres, amb paper "Basic" de 180 gr. i unes pinssetes negres per a enquadernar-les, que serviran de quadern de bitácoras per a aquest viatge.

Al primer planeta m'hi van trobar a mi, a el Lluc. M'encantaria saber com em van veure, quina impressió els vaig fer, com definiriens el personatge i al meu planeta. Potser s'animin i ho facin aviat en aquest blog.

Vam fer dos experiments:
El primer és una proposta amb la qual solc començar tots els viatges semblats a aquest. Es tracta de proposar-los que dibuixin tres autorretrats: -el primer havien de fer-lo de memòria. Recordant el més possible com es recorden. -el segon a partir d'una foto que els vaig fer amb una Polaroid. Intentant oblidar-se com són, intentant descobrir com era la imatge que tenien davant seu. A aquest efecte (per a ajudar-los a "oblidar") la fotografia la van posar cap per aball. -el tercer va tornar a ésser de memòria. En aquest cas havien de recordar la imatge que havien estat dibuixant-descobrint en el segon dibuix. Les diferencies entre el primer i el tercer son casi sempre tant signigicatives! La majoria van marxar molt entusiasmedes.

El segon dia vaig portar un llibre que m'estimo amb bogeria: un catàleg d'una exposició sobre una expedició botànica del segle XVII a América del Sud. Els vaig proposar que ens acostéssim als objectes que havíem portat (2 alls, 4 pebrots, un "rovelló" i una magrana), amb una actitud semblant a la que estaven realitzats els dibuixos de l'expedició botànica. Intentant explicar de forma meticulosa i precisa aquests objectes des de diferents punts de vista, obrint-los, esmicolant-los, etc. Vam estar treballant gairebé dues hores en un ambient de pau total (amenitzat amb un petit berenar) i els dibuixos resultants van ser bellíssims.

Els vaig explicar una mica que la següent parada era en al món de la Liz. Els vaig parlar de les seves instal·lacions participatives, dels fils, dels mapes… tenen tanta curiositat! T'esperen amb ánsia.